La Llei catalana del canvi climàtic va ser aprovada per àmplia majoria l’1 d’agost de 2017, essent una norma que situava Catalunya “en el bon camí”, segons el Moviment per la Justícia Climàtica, que agrupa una seixantena d’entitats ecologistes del territori. El Tribunal Constitucional va entrar en joc i primer en va suspendre cautelarment alguns articles i després en va eliminar de manera definitiva parts com la prohibició del fracking (l’extracció del gas de jaciments) o els objectius d’emissions vinculants legalment. Així i tot, la majoria dels articles de la Llei 16/2017 van sobreviure i són plenament vigents avui dia (font: El critic.cat)

La Llei marca que tots els productes industrials finals, com una taula o un ordinador, han de mostrar en l’etiquetatge quina petjada de carboni han generat. Aquesta norma s’ha d’aplicar abans del 2021, i s’hauria d’haver aplicat abans del 2020 en el cas dels materials per a la construcció. A dia d’avui no s’ha aprovat el reglament per fer-ho efectiu en cap dels dos casos i tot indica que la seva aplicació es postposarà.

Tanmateix, tant la Llei 16/2017 com en conjunt de polítiques globals s’encaminen cap a l’ecoetiquetatge i ecocertificació de productes; optar per aquest camí pot resultar un valor competitiu i de posicionament en el mercat. En parlem?